Aquesta situació, a més, ve acompanyada d’un desafiament afegit: la persona líder és de naturalesa reservada, prefereix treballar en silenci i li costa estar present emocionalment o socialment per al seu equip.
Aquí van tres punts en què m’he enfocat.
En primer lloc, em va semblar clau que el líder reconegui el impacte de la seva absència i prengui mesures, fins i tot si això li resulta incòmode. Desenvolupar, doncs, consciència del impacte. Què passa a les dinàmiques i relacions quan un líder es retira i fa un infraús del seu poder?
També, acceptar el repte d’estar present, de manera que hi hagi! Això no significa que l’hagi de canviar la seva personalitat, però sí adaptar-se a les necessitats del equip, creant espais segurs on l’equip pugui expressar preocupacions i necessitats, per exemple.
Una altra cosa que estem treballant és a liderar des de la vulnerabilitat, practicar la autenticitat. Estem mirant bloquejos, armadures…perquè pugui escoltar el seu cor i poder expressar-se des d’allà. Estar present per a ell/ella per poder estar-ho amb el seu equip. Amb el equip, no cal fingir ser extravertit ni estar alegre tot el temps. Es pot ser honest/a sense entrar en detalls personals si un/a no se sent còmode/a, reconeixent errors, compartint reptes i escoltant activament. Crec que és una de les formes més poderoses de guanyar la confiança del equip i reconstruir un clima saludable.
